El comportament d'una estructura depèn directament de les propietats dels materials que la componen.

• Acer Estructural (Structural Steel): Un aliatge de ferro i carboni amb alta resistència tant a tracció com a compressió. És un material molt versàtil, dúctil i lleuger en relació amb la seva resistència.

• Formigó (Concrete): Un material compost per ciment, aigua, sorra i grava. Té una excel·lent resistència a la compressió, però una resistència a la tracció gairebé nul·la.

  • Formigó Armat (Reinforced Concrete): La combinació de formigó i barres d'acer (l'armadura). L'acer es col·loca a les zones on s'esperen esforços de tracció (com la part inferior d'una biga), creant un material compost extremadament eficient i durador que aprofita el millor de cada component.

• Fusta (Timber / Wood): Un material natural, lleuger i fàcil de treballar, amb una bona relació resistència/pes. La seva resistència depèn molt de la direcció de la fibra.

• Elasticitat (Elasticity): La propietat d'un material de recuperar la seva forma original un cop es retira la càrrega que l'ha deformat.

• Plasticitat (Plasticity): La propietat d'un material de patir deformacions permanents (no recuperables) un cop se sobrepassa un cert nivell de càrrega (el seu límit elàstic).

• Ductilitat (Ductility): La capacitat d'un material de deformar-se plàsticament de manera significativa abans de trencar-se. L'acer és un material molt dúctil. Aquesta propietat és crucial en el disseny sísmic, ja que permet que l'estructura "avisi" abans del col·lapse mitjançant grans deformacions i dissipi energia.

• Fragilitat (Brittleness): El contrari de la ductilitat. Un material fràgil (com el vidre o el formigó sense armar) es trenca de manera sobtada, sense deformació prèvia. La fallada fràgil s'ha d'evitar a tota costa en el disseny estructural.