Sistemes Estructurals i Estabilitat Global

Un sistema estructural és el conjunt organitzat d'elements que treballen de forma coordinada per a garantir l'estabilitat i resistència de tot l'edifici.

• Pòrtic (Frame): Un sistema estructural format per la unió de bigues (elements horitzontals) i pilars (elements verticals). És el sistema més comú en la construcció d'edificis.

• Encavallada / Gelosia (Truss): Una estructura formada per barres rectes connectades en nusos, formant triangles. Aquesta disposició fa que les barres treballin exclusivament a tracció o a compressió, la qual cosa la converteix en una solució molt lleugera i eficient per a cobrir grans llums (com en cobertes de naus industrials o ponts).

• Arc (Arch): Una estructura corba que treballa principalment a compressió, canalitzant les càrregues verticals cap als seus suports laterals. És ideal per a salvar grans obertures utilitzant materials que resisteixen bé la compressió, com la pedra o el formigó.

• Voladís / Mènsula (Cantilever): Una biga o llosa que està subjecta o encastada només per un extrem, mentre que l'altre extrem queda lliure. Aquest element treballa a flexió de manera molt intensa. Els balcons són un exemple típic de voladís.

• Contraventament / Arriostrament (Bracing): Un sistema d'elements, generalment diagonals, que s'introdueix en un pòrtic per a donar-li rigidesa i estabilitat davant de forces horitzontals (vent o sisme). Les diagonals formen triangles, que són geomètricament indeformables.

• Mur de Tall / Pantalla (Shear Wall): Un mur de formigó armat o de maçoneria reforçada, dissenyat específicament per a resistir grans forces horitzontals dins del seu propi pla. Actua com una gran biga vertical encastada a la fonamentació.

• Estabilitat (Stability): La capacitat d'una estructura per a mantenir-se en equilibri sota l'acció de les càrregues sense bolcar, lliscar o patir deformacions excessives.

• Vinclament (Buckling): Un fenomen d'inestabilitat que es produeix en elements esvelts sotmesos a compressió (com un pilar llarg i prim). En lloc d'aixafar-se, l'element falla sobtadament corbant-se lateralment, fins i tot amb una càrrega molt inferior a la que podria resistir per simple compressió.